Jo sóc molt jove i no vaig viure els anys 70 i 80, anys en que els edificis de formigó s'alçaven cap al cel creant pantalles de maó que només eren separades per esquàlids carrers de voreres primes i calçades relativament amples per al que, en aquell temps, era el rei dels pobles i ciutats, el cotxe. En aquells barris dominats pels edificis era a vegades probable, veure algun arbre a un parc i impossible trobar-hi cap equipament.
Aquells anys difícils han passat i una nova realitat s'ha imposat als nostres pobles i en concret a Mollet del Vallès. Els antics barris segueixen on estan però una nova trama urbana, caracteritzada per la cohesió entre els equipaments, edificis i sobre tot basada en les persones, els ha envaït.
Aquesta nova manera d'entendre l'espai públic ja no com un lloc de pas, si no com un espai que forma part de la ciutadania i el qual han de gaudir i utilitzar. L'eliminació de barreres arquitectòniques, l'ampliació de voreres, l'enjardinament i la recollida d'escombreries és només una part de les actuacions que s'estan fent i una petita part del que l'espai públic ens ofereix.
La bona feina queda reflectida quan al sortir al carrer per a anar a alguna zona de la ciutat, el passeig es fa agradable i fàcil, no et fixes on trepitges ja que la via t'orienta i tu hi confies. Aquesta confiança fa que fixis la mirada als comerços i jardins, a la gent que passa al teu costat i als coneguts que saludes amb un somriure.
